En determinades circumstàncies, falten paraules, especialment adjectius, per descriure la grandesa de determinades gestes. El seu tarannà modest, la seva arribada des del planter del Barça, el seu progressiu camí fins al cim de l’elit mundial del futbol han fet que en massa ocasions s’hagi qüestionat que Messi sigui el millor jugador de la història del futbol. L’últim argument mesquí que quedava contra aquest reconeixement era que no havia guanyat un Mundial amb la selecció argentina. De fet, aquest ressentiment arribava des de la pàtria que el va veure néixer. No van valorar mai el seu compromís amb aquesta selecció fins que diumenge els va donar mastegat un títol que no esperaven. Ara ja no hi ha excusa possible. Messi és el millor futbolista de la història per la seva manera de jugar, per la seva genialitat, pel seu palmarès i pel lideratge que exerceix ara dins i fora del camp. El futbol té un abans i un després de Messi. Centenars de milers de nens i nenes arreu del món miren d’emular-lo com abans van fer amb Di Stéfano, amb Pelé, amb Cruyff i amb Maradona. Però ara ho fan amb Messi i no ho han fet amb Cristiano ni ho fan encara, no sabem si ho faran, amb Mbappé. Així estan les coses, i només l’apassionament per uns colors impedeix que alguns ho reconeguin.