Leo Messi, el regal del Barça al món

Mai abans la coronació planetària d’un esportista va provocar tanta felicitat i, sobretot, va posar tan d’acord tants i tants milions d’aficionats a l’esport. És evident que ni tan sols per a Leo Messi, la Copa del Món és un títol qualsevol, no. És ‘el títol’, ja que ell ja atresorava abans 41 títols més, però li faltava el que el convertiria, per a molts, en el més gran futbolista de tots els temps, per això, perquè li faltava el que tenia Diego Armando Maradona. I ara que milions i milions d’aficionats de tot el món, començant per bastants dels amics de Didier Deschamps, seleccionador francès, que va reconèixer, en la roda de premsa prèvia a la final, que coneixia un munt de francesos que volien que guanyés Messi, han celebrat que ‘La Pulga’ estigui ja assegut a l’Olimp dels déus esportius, molts diuen que en el tron més gran, és quan trobo a faltar que algú, ni tan sols demano que fos un argentí il·lustre, o el mateix Leo, o el seu pare Jorge, o qualsevol dels seus escrivents, llancessin un «gràcies, Barça» a l’aire o, enmig de tanta declaració i felicitat, de tanta celebració, de tant galimaties, recordessin que tot això, des del primer títol al núm. 42, tot, va ser possible gràcies que el Barça va córrer amb el compte. Felicitat culer És segur que, enganxadets, molt enganxadets, als 46 milions d’argentins que s’han llançat al carrer, hi ha milions i milions de culers, que han sentit la mateixa felicitat i celebrat amb idèntica il·lusió, tot i que més moderació, és clar, la conquista del títol mundial per part d’aquell nen que, el 14 de desembre del 2000, va firmar, en un tovalló que li va oferir Charly Rexach, el seu primer contracte amb el Barça. I sí, allà va començar tot, amb Joan Gaspart al capdavant. «Quan em mori, tothom recordarà que vaig fitxar Leo Messi». Va ser el Barça qui va bressar aquell nen. Va ser el Barça qui va pagar les injeccions del creixement d’aquell ‘pibe’ de 12 anys, que, durant 22 anys, ja només aniria, de tant en tant, de vacances a Rosario, a l’Argentina, on mai el van voler, van estimar i van mimar com a Barcelona, com en el Barça, com a Castelldefels, com a la Masia. Col·lecció de mestres Aquell nen, que va debutar un 7 d’abril del 2001, amb l’infantil B blaugrana, guanyant 0-3 a Amposta, marcant un dels gols amb el 9 a l’esquena, es va lesionar de gravetat als set dies de debutar amb el Barça, al trencar-se el peroné esquerre, en un partit que el cadet B de Tito Vilanova va guanyar 5-1 davant el Tortosa. Aquell nen que va viure, va créixer i va aprendre a la marmita de la Masia, que va tenir com a primers mestres futbolístics Tito Vilanova i Xavier Llorens, que va ser, posteriorment, bressat per Ronaldinho, Xavi, Busquets, Iniesta, Mascherano i tants altres en els seus anys joves i ja d’adult, aquell prodigi que va ser perfecciona per Rijkaard, Guardiola, Tito, Luis Enrique i Valverde, ha sigut, insisteixo, el regal que el Barça li ha fet al món del futbol. No és moment de parlar de si hem sigut prou tontos (badocs, diria Leo) de perdre’l. És moment, sí, que, enmig de l’eufòria mundial, algú recordi que aquest ‘D10S’ també el va parir el Barça.

El més llegit