Vaig conèixer Machi Salgado a tercer de batxillerat. Ell era nou a l’institut, perquè l’havien expulsat de l’anterior, i es va asseure al meu costat. Ens vam caure molt bé. Llavors encara no es deia Machi, sinó Francisco Javier. Aquells dies la televisió gallega emetia una sèrie titulada ‘Unha de romanos’ que jugava amb la idea d’una nova colonització, quan dos soldats de Roma, dos mil·lennis després de la primera vegada, posaven de nou els peus a Galícia. Un d’ells, molt baixet, es deia Machiñus. Francisco Javier era alt i corpulent, així que, per contrast, de tant en tant li deia com al personatge.