S’ha acabat el mundial més polèmic, una jugada mestra d’un emirat minúscul de tot just tres milions d’habitants, dels quals ni tan sols la meitat tenen la nacionalitat. Si en l’àmbit esportiu la FIFA considera que ha sigut el millor de la història –una frase solemne que es repeteix en aquest tipus d’esdeveniments mundials quan acaben–, la rebotiga política ha estat carregada d’inconsistències, com intentar projectar una imatge de modernitat, sense avançar en els drets socials, mentre es continua perseguint i empresonant les minories i es gestiona amb estructures més pròpies d’èpoques feudals que les que mostren els seus edificis i estadis d’avantguarda, construïts gràcies al patiment i en molts casos tacats amb la sang de treballadors esclaus.