Les coses han acabat pitjor de com van començar. El pas dels dies ha aconseguit l’objectiu que perseguien els cínics: hem deixat de parlar dels drets humans a Qatar i ens hem centrat en el futbol. Les suposades bondats de la celebració del Mundial en un país governat per una dictadura com a reclam per denunciar la situació de les dones, dels treballadors i dels dissidents no s’han vist enlloc. Al contrari, els caps d’Estat dels països democràtics s’han deixat veure amb l’emir a tota hora i han aprofitat per intentar fer negoci com sempre, de sotamà. Per acabar de rematar-ho, Emilio Pérez de Rozas ha explicat que la final que veurem diumenge, l’Argentina-França, Messi-Mbappé, és just la que volien els qatarians quan es van comprar el PSG i el Mundial. No es perdin la xerrada que ha tingut Emilio amb Sergi Mas en el pòdcast d’EL PERIÓDICO. I el final del Mundial coincideix amb el ‘Qatargate’ al Parlament Europeu del qual expliquem les principals claus. En resum, la dictadura de Qatar surt reforçada després del Mundial, la seva manera de fer negocis s’imposa al jardí europeu i el cinisme guanya, una vegada més.