Com és sabut, fa uns dies el Joan, el Paco i jo ens vam acomiadar del públic en general des dels escenaris del Gran Teatre del Liceu de Barcelona. Durant cinc úniques funcions vam anar dient adeu als espectadors que van passar pel teatre. Un moment emocionant era quan m’estrenyien la mà i em donaven les gràcies per tants anys del viatge emocional que molts diuen haver viscut amb nosaltres. Ara sento exactament la mateixa gratitud, nostàlgia, tristesa i admiració per un amic que m’ha acompanyat des de petit i que també ens diu que se’n va. Joan Manuel Serrat diu adeu al Palau Sant Jordi i amb ell ens acomiadem tots, en certa manera, d’una part de la nostra vida.