L’extraordinària sèrie de la BBC ‘The english’, una relectura del ‘western’, deixa una cita amb pòsit: la diferència entre el que necessites i el que vols és el que pots carregar en un cavall. Els protagonistes de la sèrie, una dama britànica i un indígena pawnee, necessiten un intens viatge pel convuls oest nord-americà de finals del segle XIX per descobrir el que volen i el que necessiten, en una història amb tots els atributs clàssics (flirteig, aventures, sang, venjança, melancolia) excepte un: l’èpica en els termes testosterònics amb què sol associar-se el ‘western’. No hi ha cap èpica –i mostrar-ho així és una de les moltes virtuts de ‘The english’– a robar terra aliena a sang i foc ni a convertir-se en un malànima per sobreviure en un lloc i uns temps malvats. L’èpica rau justament en el que no sol aparèixer en les cançons de gesta: la decència, la resiliència, les emocions... L’èpica és navegar per terres ignotes amb una brúixola moral a més de la brúixola tradicional.