La indústria europea, en perill

El futur econòmic i industrial de la Unió Europea (UE) està en perill a causa que els preus energètics s’han encarit en els últims 18 mesos molt més que en els seus competidors mundials i dels massius subsidis dels Estats Units i la Xina a les seves indústries nacionals, segons va advertir el president del Consell Europeu, Charles Michel, en la seva carta d’invitació a la cimera celebrada el 15 de desembre a Brussel·les. La pèrdua de competitivitat de la indústria de la UE a causa d’uns costos energètics més elevats que els seus competidors no és nova. L’octubre del 2020, molt abans que s’iniciés el juny del 2021 l’actual crisi de preus energètics, la Comissió Europea va reconèixer en un informe que el preu que pagaven llavors les empreses i indústries de la UE era molt més elevat que en la majoria dels seus competidors del grup de les vint principals economies (G-20) i gairebé el doble que als EUA. El preu que llavors pagaven les llars de la UE també era el doble que als països del G-20, segons l’informe. El retard de més d’un any en l’encara pendent reforma del sistema disfuncional de preus majoristes de l’electricitat de la UE i, posteriorment, unes sancions energètiques mal dissenyades contra Rússia han multiplicat els costos energètics de la UE. El setembre de 2021, molt abans de la invasió d’Ucraïna, quan Espanya, França, Itàlia i altres països van començar a reclamar la reforma del sistema de preus majoristes de l’electricitat, un estudi del centre europeu Bruegel va estimar que la duplicació del preu mitjà majorista de la llum a la UE que s’havia produït fins als 100 euros el megawatt/hora (MW/h) d’aquell moment ja suposava un sobrecost anual de 150.000 milions per a les famílies i indústries. Pèrdua de la competitivitat internacional Aquest 16 de desembre, 15 mesos més tard, el preu majorista de la llum superava els 500 euros el MW/h a Europa occidental, excepte a Espanya i Portugal gràcies al mecanisme de l’excepció ibèrica que limitava el preu a un nivell tres vegades inferior. Un preu majorista de la llum de 500 euros el MW/h (a l’agost va arribar als 850 euros) implica un sobrecost de la factura anual elèctrica per als consumidors de la UE de 750.000 milions d’euros respecte al 2020. Això s’ha traduït en un encariment dels productes i serveis i en una pèrdua de competitivitat internacional per a la indústria. Aquests preus energètics tan alts fomenten la deslocalització d’indústries europees cap a territoris amb costos molt més baixos. En la cimera, els líders de la UE van reclamar a la Comissió Europea que presenti a principis del 2023 la seva promesa reforma estructural del mercat de l’electricitat i que el preu de la llum deixi d’estar marcat per l’electricitat generada pel gas a un preu descontrolat, malgrat que només representa de mitjana el 18% de l’electricitat total produïda a la UE (15% a Espanya). Reforma inconclusa A finals de l’agost passat, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va prometre aquesta reforma quan el preu majorista de la llum amenaçava amb arribar a 1.000 euros el MW/h. Però, quatre mesos més tard, la reforma continua sense concretar-se i la Comissió Europea sembla més preocupada pels interessos de les companyies energètiques que pels greus perjudicis que estan patint des de fa 18 mesos les empreses no energètiques i les llars. El sistema generalitzat de portes giratòries dels alts càrrecs europeus cap al sector privat, que denuncien la Defensora del Poble de la UE, Emily O’Reilly, i les organitzacions protransparència, podrien explicar aquesta resistència i retard. En aquest context, els 400.000 milions subsidis per a la indústria nord-americana inclosos en la llei de reducció de la inflació que va entrar en vigor el 16 d’agost suposen una amenaça per al futur de la indústria europea, que no disposa d’aquestes subvencions i que es veu temptada de traslladar la seva producció als EUA. Per això, els líders dels Vint-i-set van reclamar a la Comissió Europea que presenti una proposta com a molt tard a finals de gener per mobilitzar tots els instruments a escala nacional i europea per salvaguardar la base econòmica, industrial i tecnològica de la UE i preservar la seva capacitat de competir amb la indústria subvencionada de les altres potències. Von der Leyen, la vigília de la cimera, tampoc havia mostrat gaire celeritat en aquesta altra qüestió candent, ja que va anunciar que no presentaria fins a l’estiu la proposta del Fons de Sobirania per reforçar la indústria europea.

El més llegit