Estic pensant seriosament a agafar-me un dia lliure per llegir-me el butlletí de notes dels nens amb tranquil·litat, impossible arribar a tot. No em tocarà la menudalla en el sorteig del 22, però a casa hi tinc dos alumnes de curs senar, amb les seves intricades qualificacions derivades de la nova llei, una sort. Tot i que potser ja no he d’utilitzar els termes ‘notes’ o ‘qualificacions’, no sigui que els nens es posin nerviosos i se sentin pressionats, i no pretén això la LOMLOE. Els progenitors sí que ens podem angoixar mentre fiquem el nas a l’app que guarda els resultats dels nostres fills: l’informe de criteris d’avaluació continuada. Des del col·le ens han hagut de fer una xerrada amb Powerpoint per ajudar-nos a trobar-ho i interpretar-ho, cosa que ens ha relaxat com una teràpia de grup. Tot aquest poti-poti laboriosíssim en què s’han convertit les antigues puntuacions trimestrals es resumeix en un semàfor perquè ho entengui tothom. L’esmentat quadrant de colors (verd, l’estudiant va bé; groc, regular, i vermell, malament) s’assembla bastant al que hi havia anys enrere, i va acompanyat d’un comentari del docent com els de sempre. Per què complicar-ho tant si després han de proporcionar una versió reduïda i simplificada que eviti una revolta de famílies a les portes dels claustres, això jo no ho sé. Ja en tinc prou amb obrir el desplegable matèria a matèria, i intentar desxifrar en què consisteixen els criteris d’avaluació un per un, després d’esbrinar que CMNSC és Coneixement del Medi Natural, Social i Cultural, o les ciències de tota la vida. Començo a dubtar de la meva pròpia comprensió lectora, em fa mal el polze i només vaig per la primera assignatura del meu primer fill.