Crisi constitucional al Constitucional

La polarització política ha crescut fins a provocar una crisi constitucional. La situació no té precedents, perquè involucra dos òrgans constitucionals, pilars essencials de la nostra arquitectura institucional: el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i el Tribunal Constitucional. En els dos casos, hi ha membres d’aquests òrgans col·legiats amb el mandat caducat; això, per si sol, representa un incompliment de les previsions constitucionals. Però no es tracta d’una simple qüestió tècnica, merament jurídica, perquè l’anomalia de la pròrroga afecta la percepció que es té de la legitimitat de les decisions que prenen els dos organismes. La seva imatge ha d’estar lliure de qualsevol sospita partidista, i ells són els primers interessats en cuidar-la. Quant al CGPJ, assistim estupefactes a uns moviments interns que boicotegen el compliment dels terminis imposats per la llei perquè nomenin els membres del Tribunal Constitucional que li corresponen. Però en primer pla tenim ara el Tribunal Constitucional. S’ha reunit en ple per tractar del recurs presentat pel PP. Pel que se sap, aquest recurs sol·licita la suspensió dels tràmits parlamentaris de les modificacions de la llei orgànica del Poder Judicial i de la llei orgànica del Tribunal Constitucional. En el primer cas es busca rebaixar les majories per designar els membres del Tribunal Constitucional per part del CGPJ. En el segon, per eliminar el tràmit de verificació de la idoneïtat dels designats per incorporar-s’hi. El Tribunal Constitucional es troba en una posició difícil, perquè no es va convocar el ple d’examen de la idoneïtat de les persones designades pel Govern. I no es va convocar, malgrat que tres magistrats ho van sol·licitar, ignorant el que disposa l’article 4 del seu reglament, en relació amb l’article 10.1 de la seva llei orgànica. Tenint en compte que els designats pel Govern han de substituir dos magistrats actuals que tenen el seu mandat vençut des de fa mesos, la situació creada desgasta l’aparença d’imparcialitat del Tribunal. Es podria suposar que els que seran rellevats tenen interès a seguir als seus llocs. Tot i que això em sembla infundat i injust, em temo que tot el que faci o deixi de fer el Tribunal, si sembla retardar la renovació obligada sense raons indiscutibles, erosionarà encara més la seva aparença d’imparcialitat. Aquest és el marc en el qual ha de decidir sobre el recurs del PP. Però cal distingir entre la pretensió de suspensió cautelar i el fons de l’assumpte. Si comencem per aquest últim, és possible que el PP tingui bons arguments per mantenir que existeix una lesió al dret dels seus parlamentaris a la participació política (article 23.2 de la Constitució). Existeix jurisprudència constitucional, almenys des de la STC 119/2011, que estableix que la inclusió d’esmenes incoherents amb el text principal de la norma que està sent tramitada pot resultar en una restricció inacceptable del dret de participació. Els populars addueixen probablement que falta coherència en la juxtaposició de dues reformes legals diferents integrades en un únic tràmit. Quant a la suspensió cautelar, segons la meva opinió és inadmissible que es pugui produir, com pretén el PP, ‘inaudita parte’. La llei orgànica del Tribunal Constitucional diu precisament, a l’article 56.4, que el tràmit de la suspensió comporta l’audiència de les parts. A més, l’apartat 2 del mateix article 56 condiciona la suspensió a què no es causi «pertorbació greu a un interès constitucionalment protegit, ni als drets fonamentals o llibertats d’una altra persona». És d’interès constitucional que es preservi l’autonomia de les cambres, emparat amb l’article 76 de la Constitució, en l’exercici del poder legislatiu. I també explica el dret fonamental de participació política dels parlamentaris que sostenen les reformes controvertides. Al Tribunal li toca resoldre tot això en plena crisi constitucional. Confiem que contribueixi a apaivagar-la: que sigui part de la solució i no del problema.

Crisi constitucional al Constitucional

Tot el que faci o deixi de fer el Tribunal, si sembla retardar la renovació obligada sense raons indiscutibles, erosionarà encara més la seva aparença d’imparcialitat

El més llegit