Ningú mínimament assenyat pot dir que ha perdut un Mundial. Els partits sí que es perden o es guanyen, i quan perds t’eliminen, però acceptar que has perdut un Mundial –així, en gran– implica que abans estaves segur de guanyar. És com jugar al Gordo de Nadal i, quan no t’ha tocat, dir que has perdut a la loteria. Ningú ho fa. ¿Ningú? Bé, l’Argentina de Messi sí. Tret d’en el seu primer Mundial, quan era tan jove, cada vegada que Messi ha jugat una Copa del Món tot un país l’obligava a guanyar-la. No oblidem que el 2010 a Sud-àfrica Messi ja era als seus 23 anys el millor jugador del moment, i a més amb Maradona com a seleccionador. Aquesta sensació fabulosa de tenir tot Argentina que t’adora i t’afalaga, però alhora et jutja fins al més mínim detall, va haver de provocar-li una tensió inhumana, i al final sempre pesava massa.