La transició a la fusió nuclear, per Martí Saballs

«¿Invertiries en negocis fotovoltaics? ¿O en energia eòlica?» Dinar amb Ramón Cabezas a Madrid. Ex CIO (Chief Information Officer) del Grup Endesa, va ser patró de la fundació Eduardo Punset, avui empresari, visionari i poeta en les seves hores lliures, sobretot amic. Cabezas és una allau d’informació imparable. La notícia sobre l’èxit de les proves de fusió nuclear acapara el seu discurs, la seva emoció. Em recorda que en les nostres converses pretèrites me’n va parlar. Sempre convençut que un dia arribaríem a veure-ho, els seus vaticinis s’estan complint. «A l’inici de la revolució industrial els qui més es van preocupar i van voler evitar el canvi de paradigma van ser els amos de les mules, els milionaris de llavors. Només aquells amos de mules que van acceptar i van invertir en màquines de vapor van sobreviure», recorda. El mateix ocorrerà en els pròxims decennis. Per a ell, la fusió nuclear pot situar el planeta enmig de la revolució tecnològica/energètica més gran de la seva història. Res serà igual. La creació d’energia neta i il·limitada convertirà en res els debats als quals estem assistint en l’actualitat. Ni molinets de vent, ni plaques solars ni ús il·limitat dels residus orgànics (llegeixi’s escombraries i fems animals) per generar energia. ¿I el gas i el petroli? Fora de joc. Les potències energètiques de l’actualitat, des de Qatar i l’Aràbia Saudita fins a Noruega, quedaran eliminades de l’escenari internacional. El seu paper rellevant com a proveïdors d’energia fòssil deixarà d’existir. Els seus fons sobirans que permeten que les seves poblacions siguin les més privilegiades del planeta deixaran de rebre ingressos. Final de la festa. ¿Els guanyadors? Aquells que disposin de la tecnologia i decideixin, com vulguin, patentar-la. Els Estats Units van ja per davant. Que hagi sigut el seu Govern qui hagi anunciat l’èxit de l’experiment nuclear és un avís a la resta del planeta. Tenim la paella pel mànec, podrien dir sense posar-se vermells. Els EUA, primer productor mundial de gas i de petroli, aliè a les disrupcions energètiques per les quals passa Europa per culpa de la invasió russa a Ucraïna, compten amb la capacitat científica més gran del món. Un avís a la Xina, país que continua cremant carbó per escalfar-se, i que segueix a anys llum dels avenços tecnològics nord-americans. ¿I Europa? Per ara, a remolc, com sempre. Bastant hi ha amb aclarir fins on arriben els nivells de corrupció després de descobrir-se la venda de la vicepresidenta del Parlament, Eva Kaili, als interessos de Qatar. Mentre Europa propaga la transformació verda i cada país adequa la seva estratègia a les seves necessitats energètiques per escalfar les seves vivendes i fabricar, els Estats Units segueixen a la seva. És impossible a hores d’ara aventurar els temps del desenvolupament tecnològic de la fusió nuclear. Molt més difícil és intentar predir quan podrà comercialitzar-se aquesta tecnologia. Al llarg d’aquest període de transició poden fins i tot sorgir nous descobriments que afectin altres fonts d’energia. La carrera per l’hidrogen verd no és una moda. És una realitat que no s’alentirà per molt que s’aclamin les expectatives comercials de la fusió nuclear. A finals del segle XIX i començaments del XX, als carrers de les principals ciutats europees van conviure carros tirats per cavalls i els vehicles a motor. La transició va ser intensa, però curta. A això ens aboquem.

El més llegit