Una de les meves millors amigues ha decidit prescindir d’ajuda domèstica per conscienciació a partir de lectures sobre el precariat, i això que ella tenia la noia assegurada. Escric ‘noia’ i el teclat tremola. Tot i que gairebé totes han deixat de ser noies fa molt temps, continuen rebent noms que les infantilitzen o cosifiquen: criada, assistenta, minyona, mossa, donzella, serventa, raspa, fàmula, ‘tata’, fregatriu. Si intentes arreglar-ho, encara és pitjor: «Senyora de fer feines». De vegades, se senten termes com ara ‘panchita’ i ‘mora’.
L’espiral de la llibreta | Article d’Olga Merino Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Noia, serventa, minyona, criada, fregatriu
Som també el tracte que dispensem als altres. De tant en tant, convé escoltar els que no tenen veu
El més llegit
- Koldo García després de conèixer l’informe de l’UCO sobre Santos Cerdán: «Acaba de començar»
- L’UCO apuntala el relat d’Aldama de les comissions per obres públiques
- "Una parada obligatòria": els elogis al millor restaurant de Sant Boi de Llobregat, segons Tripadvisor
- Així queden els preus dels títols de transport públic a Barcelona fins que acabi el 2025
- Escac i mat de les futbolistes al Llevant Badalona: «És el circ més gran que he viscut com a professional»