Una de les meves millors amigues ha decidit prescindir d’ajuda domèstica per conscienciació a partir de lectures sobre el precariat, i això que ella tenia la noia assegurada. Escric ‘noia’ i el teclat tremola. Tot i que gairebé totes han deixat de ser noies fa molt temps, continuen rebent noms que les infantilitzen o cosifiquen: criada, assistenta, minyona, mossa, donzella, serventa, raspa, fàmula, ‘tata’, fregatriu. Si intentes arreglar-ho, encara és pitjor: «Senyora de fer feines». De vegades, se senten termes com ara ‘panchita’ i ‘mora’.