Mariano Rajoy va popularitzar una curiosa manera de governar segons la qual la millor forma de resoldre els problemes és que es podreixin: va ser impecable per guanyar totes les lluites intestines del seu partit, però va resultar un desastre per a crisis d’estat com la de Catalunya. A l’altre extrem, Pedro Sánchez practica un mètode molt diferent, que consisteix a viatjar molt de pressa al centre del problema, aplicar una explosió parcial controlada i tornar a la superfície ràpidament: es tracta que els escarafalls provocats per la deflagració quedin ràpidament en l’oblit, fins a l’expedició següent. Ho va fer amb els indults i amb la reforma de la sedició: va semblar que Espanya s’enfonsava les primeres 24 hores, però ràpidament, fins i tot els que més vociferaven, es van adonar que no és possible allargar una crisi, la que sigui, més enllà d’una setmana.