200 anys del naixement de Louis Pasteur

El 27 de desembre vinent se celebraran els 200 anys del naixement de Louis Pasteur. Va néixer a la ciutat francesa de Dole a la regió del Jura, el que es coneixia antigament com el Franc Comtat. Va estudiar Química a l’Escola Normal Superior de París. Als seus 32 anys ja era degà de la Facultat de Ciències de Lilla. Home d’unes facultats científiques extraordinàries, va fer aportacions que van canviar la nostra visió del món en aspectes clau com el procés de fermentació o les malalties infeccioses. Una il·lustració clara de la influència de la ciència europea del segle XIX. La biografia de Pasteur sorprèn per la varietat dels temes en els quals va treballar i en què va aportar noves visions que van tenir una gran transcendència. Com a químic, va descobrir en un compost l’existència de formes que tenen simetries diferents en l’espai, una propietat essencial per a la química posterior i per entendre moltes reaccions que es donen en els éssers vius. Durant la seva estada a Lilla, els industrials que produïen destil·lats alcohòlics de la regió li van demanar que investigués la raó per la qual els seus productes tenien una qualitat molt irregular. Va proposar que les fermentacions són producte de l’acció de microorganismes vius que de vegades són llevats i de vegades bacteris, un concepte essencial per entendre com es produeixen el vi, les cerveses, els formatges i molts altres productes dels quals ens alimentem. Des d’aleshores, la seva atenció va estar centrada a descobrir microorganismes i les seves accions. Una de les seves conclusions és que els aliments es conserven millor amb un tractament amb calor que elimina els microorganismes. És el que anomenem la pasteurització. Pasteur va estudiar malalties que tenien animals com el cuc de la seda, que havia sigut molt important en regions de França. Alhora es va interessar per malalties humanes, entre les quals el còlera i la ràbia. En particular, va aconseguir que es produís una vacuna contra la ràbia, malaltia vírica incurable. Això li va produir múltiples reconeixements a França, on la seva fama és ben viva. Al nostre país, el seu treball va ser adoptat per alguns metges com Jaume Ferran, que enmig d’una gran incomprensió va desenvolupar vacunes contra el còlera o la ràbia. El Laboratori de Microbiologia de Barcelona ha mantingut la seva tradició a la nostra ciutat. Les conseqüències de la investigació de Pasteur són múltiples i no es van acceptar sense controvèrsia. Un dels debats en què va participar és el que té a veure amb el que es deia la generació espontània, segons la qual certs organismes poden aparèixer en el medi ambient sense necessitat de la presència anterior de precursors. Pasteur va demostrar que això no era possible tractant els medis a alta temperatura. Es va produir també certa expressió de rebuig cap a algunes de les seves actuacions perquè eren de caràcter mèdic, i ell era només un químic. En qualsevol cas, el seu missatge que moltes malalties són produïdes per infeccions de microorganismes va portar que s’entengués la importància de la higiene, una de les pràctiques essencials per a la prevenció de malalties i que més ha contribuït a millorar la salut humana en els últims temps. La modernitat de Pasteur apareix en alguns exemples. Si bé treballava per prevenir o curar malalties o ajudar la producció d’aliments, va patentar alguns dels seus descobriments, com la pasteurització, i en va treure profit. Va fundar l’Institut Pasteur, una institució que va voler que fos de caràcter privat i que continua sent una de les primeres institucions europees d’investigació, de la qual han sortit 10 premis Nobel. Que no hagi produït una vacuna contra la covid-19 ha qüestionat algunes de les seves decisions. L’Institut s’ha estès en una xarxa de més de 30 laboratoris, sobretot a Àsia i l’Àfrica. Pocs científics del segle XIX han marcat la seva època com Louis Pasteur pels resultats de la seva investigació i per les implicacions per a la vida de la gent. Una frase que se li atribueix defineix bé el seu caràcter: «La sort només afavoreix els esperits preparats per als descobriments gràcies a estudis pacients i esforços perseverants».

El més llegit