L’economia no va tan malament com li agradaria a l’oposició. Ni tan bé com intenten fer-nos creure els apologetes de la Moncloa. La majoria dels organismes internacionals han dit el mateix: el creixement espanyol està amenaçat per la frenada de la locomotora alemanya, que posa en risc el dèficit públic i el consegüent deute a mitjà i llarg termini, sobretot perquè una part de la despesa compromesa per Pedro Sánchez és estructural, mentre que el nivell elevat d’ingressos de l’Estat és conjuntural. L’esquerra ideològica anima el Govern a ignorar aquestes advertències: s’ha de gastar el que sigui necessari perquè ningú quedi enrere per la inflació. I empeny les polítiques Robin Hood per redistribuir la renda sense estimular el creixement. Els gurus demoscòpics també recomanen a Sánchez que gasti i l’adverteixen de la necessitat d’estendre els estímuls fiscals a la classe mitjana per no perdre vots cap a Feijóo. Aquest és el panorama. El populisme pot arrossegar la política espanyola a endeutar una altra vegada a l’Estat fins a fer-lo inviable.