¿En quin moment començarà a deixar d’estar fotut el Perú?, per Olga Merino

Quan un país fagocita els seus dirigents com una ameba famolenca, alguna cosa no va bé. Tots els expresidents del Perú des dels anys 90 estan presos, processats, en arrest domiciliari o esperant judici (Alberto Fujimori, Ollanta Humala, Pedro Pablo Kuczynski, Alejandro Toledo). El 17 d’abril del 2019, Alan García es va suïcidar amb un tret al cap quan la policia estava a punt d’irrompre a casa seva per arrestar-lo per haver rebut suborns de l’empresa brasilera Odebrecht. Martín Vizcarra va ser destituït per un presumpte cas de corrupció i quan es va saber que tant ell com la seva dona s’havien vacunat contra la covid saltant-se la cua dels prioritaris. I ara, un cop per governar per decret ha portat a la presó Pedro Castillo, al mateix penal on compleix condemna ‘el Chino’ Fujimori. Diu el president colombià, Gustavo Petro, que Castillo «el van arraconar» des del primer moment per ser un humil professor rural, oriünd de la muntanya, on el racisme preval pels segles dels segles. El seu homòleg mexicà, Andrés Manuel López Obrador, que ha ofert asil al líder peruà, atribueix la crisi al país andí als «interessos de les elits econòmiques i polítiques». Tots dos tenen part de raó, però obvien les badades del mestre des que va arribar a la presidència, el 28 de juliol de 2021. Barret i llapis Aliè a l’‘establishment’ de Lima, Pedro Castillo va fer campanya amb el seu característic barret de palma blanc, típic dels camperols del nord de Cajamarca, armat d’un llapis groc enorme que simbolitzava la seva aposta per l’educació i la reescriptura de la història. El discurs de l’esquerrà ‘outsiders’, sota el lema «no més pobres en un país ric», va calar sobretot entre la població rural marginada, als llogarrets empobrits dels Andes i a la conca de l’Amazònia, encara més apallissades per la funesta gestió de la covid i ara per l’encariment d’hidrocarburs i fertilitzants sobrevingut per la guerra. Tot i així, Castillo va guanyar per la mínima (50,1% dels sufragis) a la candidata opositora, Keiko Fujimori, separats per només 44.000 vots. Per més que la dreta hagi actuat en contra d’ell com un xerrac, Carrillo ha anat encadenant ensopegades. Es va quedar sol després de trencar amarres amb el Perú Lliure, el partit de Vladimir Cerrón, que el va impulsar cap a la presidència. Es va envoltar de pèssims col·laboradors. Ha sumat més de 80 ministres en 18 mesos. Les seves declaracions en contra del matrimoni homosexual i l’avortament el van allunyar del progressisme urbà. I no va saber aclarir els indicis sobre la seva presumpta corrupció. Amb el cop per impedir la seva la destitució va clavar l’últim cop de pala de terra sobre la seva tomba. Així, no. Contra la megafragmentació, diàleg.

¿En quin moment començarà a deixar d’estar fotut el Perú?

Fins i tot amb una dreta xerrac, Pedro Castillo ha concatenat badades

El més llegit