El que és banal acaba passant desapercebut, perquè, d’alguna manera, converteix l’extraordinari en normal. La guerra ha passat a un segon pla. Als diaris i en el conjunt de la societat. No defugim la nostra responsabilitat, però no ens enganyem, els diaris no són l’únic lloc al qual la guerra de Putin a Ucraïna s’ha fet banal. També ho és en els organismes internacionals, en els parlaments, als estadis del Mundial de Qatar, a les aules i a les taules dels dinars familiars. Alguna escaramussa d’un bàndol o de l’altre, alguna declaració altisonant, i poca cosa més. Aparentment, aquesta banalització de la guerra semblaria favorable als interessos de Vladímir Putin. Però aquesta no és la guerra que volia. Al seu cap això havia de ser gairebé com Hongria a la segona meitat del segle XX. O com Txetxènia ja en l’època actual. Però ha resultat ser un nou Afganistan, al qual les tropes russes han quedat atrapades en l’eixam dels ucraïnesos. I ara Putin no sap com sortir d’aquesta ratera sense perdre aquest sentiment imperial amb què recobreix la seva gestió al servei dels seus amics i socis oligarques. La resolució és encara més difícil, perquè davant té Zelenski, de qui la comunitat internacional es fia poc.