Cuevillas: l’opressió arriba als restaurants

Després diran que no hi ha opressió, però a Jaume Alonso-Cuevillas el van obligar a pagar l’ampolla de vi que –segons l’encarregat del restaurant Mimolet, a Girona– s’havia trincat. Els restaurants de la Catalunya tota haurien de saber que els nostres pròcers no paguen, per alguna cosa s’han ficat en política. Si Cuevillas volgués abonar el compte quan va de restaurant, s’hauria quedat en picaplets, com Déu mana. Tant els han repetit als catalans que Girona és la zona zero del llacisme, tant els han reiterat que aquí som el paradigma de la somiada republiqueta, que és natural que, quan ens visiten, vinguin sense diners a la butxaca. ¿Per a què els han de necessitar, si estem al seu servei? Després que Cuevillas, el gran jurista del procés, publiqués un tuit queixant-se de l’ominós tracte que havia rebut –¡el van obligar a pagar el vi! –, el cap de sala del Mimolet li va replicar que havia sigut un client prepotent i el va acusar de no voler pagar, de faltar al respecte a una empleada i de voler tenir esclaus al seu servei. O sigui, el va acusar d’aglutinar en la seva escassa persona totes les virtuts del llacisme, cosa que degué agradar en gran manera a l’al·ludit. No és estrany que Cuevillas hagi escalat tant amb el procés, si encarna totes les qualitats requerides per a això. Si el jurista Cuevillas va despullar tant la seva ànima fins a convertir-se en paradigma del bon llacista, va ser gràcies al vi, ja se sap que ‘in vino veritas’. Segons el Mimolet, el nostre home es va xumar ell solet l’ampolla de vi, que pot no semblar gaire, però per a algú del seu pes i dimensions equival a que Laura Borràs es fiqui entre pit i esquena 10 hectolitres de bon mam. Quan l’endemà, ja ben entrada la tarda, Cuevillas va despertar ressacós, li va faltar temps per a esborrar el tuit. Això és també molt llacista: pensar que esborrant el que han fet, s’esborra també de la memòria de la gent. Com llacista és voler enfonsar un restaurant a les xarxes i enfonsar-se a si mateix, es diria que el que caracteritza els líders del procés és pretendre una cosa i aconseguir just la contrària. –Déu-n’hi-do, ics, les burrades que escriu la gent a Twitter, ics. –Errr... això ho va escriure vostè ahir abans de caure rodó al llit, senyor Cuevillas. Ningú li pot recriminar a Cuevillas que vulgui menjar i beure de gorra. Més encara, que vulgui viure de gorra. Aquest és el seu dret. Un es fica en el llacisme per a això En els seus periòdics viatges a Waterloo per a rendir homenatge al Vivales, Cuevillas veu amb els seus propis ulls el que és viure bé sense fotre brot. ¿Com tirar-li en cara que aspiri al mateix? La republiqueta somiada era això: que els seus líders poguessin anar per Catalunya menjant i bevent per la patilla i assenyalant els qui pretenguessin ser tractats amb dignitat. Fins i tot el gelat per a postres aniria a compte del cambrer. Des d’aquí animo Cuevillas al fet que continuï ensinistrant els treballadors de l’hostaleria, que sàpiguen qui mana aquí, vostè no sap amb qui està parlant, faci el favor de cridar l’encarregat, que jo mai pago una ampolla de vi, etcètera. Això sí, la pròxima vegada, que ho faci al bar Cuéllar. I que avisi, que no em vull perdre com baixa rodant la costa de Vila-roja.

Cuevillas: l’opressió arriba als restaurants

Ningú pot recriminar-li a Cuevillas que vulgui menjar i beure de gorra. Un es fica en el ‘llacisme’ per a això

El més llegit