El més desconcertant del fet que Pedro Sánchez s’avingui finalment a reformar el delicte de malversació per satisfer ERC és que no es veu per enlloc el benefici que n’obté el PSOE. Amb els Pressupostos ja aprovats i havent pagat amb la supressió de la sedició, aquesta nova cessió només s’entén com una compra anticipada, pensant en la pròxima legislatura. Però aquesta lògica és insensata. Els republicans no han deixat de ser separatistes ni han demanat perdó per res, i d’aquí un any posaran un nou preu per votar la investidura de Sánchez, si és que el líder socialista pot tornar a sumar majoria. En qualsevol cas, reformar la malversació per afavorir uns dirigents polítics que, tot i que no s’hagin lucrat personalment, van gastar diners públics en activitats que atacaven la democràcia i la Constitució, és èticament repudiable. Molts catalans hauríem preferit que s’haguessin comprat uns quants apartaments de luxe en lloc d’atemptar durant anys contra la convivència i portar-nos al punt de tensió social que vam viure el 2017.