Sis magistrats de l’Audiència de Palma van decidir fa dos anys abstenir-se en bloc de jutjar Bartomeu Cursach per corrupcions múltiples. Per curar-los el pànic inaudit, se’ls va recordar quina era la seva feina, però el procés no començava bé. Va acabar amb la fiscalia Anticorrupció demanant perdó a llàgrima viva al magnat per haver-lo acusat, destacant que els sanglots eren una humil reparació del mal. La presidenta del tribunal es va contagiar dels plors. El magnat, la resta del banc dels acusats i els seus advocats van prorrompre en una estrepitosa ovació al ministeri públic, un gest de debilitat de Cursach disculpable, perquè la magnanimitat és la prerrogativa dels reis. Tot gravat, tant de bo hagués prosperat l’abstenció.