En un dels vídeos que acompanyen l’exposició, un dels comissaris d’‘Els desconeguts de sempre’, Adrià Pujol, formula una lectura de l’existència i la pervivència dels personatges singulars i excèntrics que són els protagonistes del muntatge que es pot veure al Bòlit, Centre d’Art Contemporani de Girona, fins a finals de gener. Diu Pujol que aquests que sempre hem anomenat bojos (o friquis) són, en realitat, el contrapès necessari perquè tots els altres, tots nosaltres, puguem considerar que encara habitem en un espai semblant a la normalitat. La societat els ha tolerat (i se n’ha rigut, i els ha menyspreat i els ha arraconat) perquè el sol fet de ser allà es convertia en un salconduit per passar el territori de l’absurditat i la bogeria, de la raresa i l’anomalia, sense sortir-ne esquitxat. L’altra característica que destaca és la de l’espectacle. «Han viscut instal·lats a la pista, a la plaça, al carrer, a l’escenari humà del deliri i la infantilització», diuen els comissaris Adrià Pujol i Julià Guillamon. És a dir, han necessitat la presència del ‘normal’ per poder convertir-se en estranys. És curiosa, aquesta simbiosi entre els dos mons que es retroalimenten, que es busquen i només es troben en la confluència que hi ha en la lectura gairebé mítica que en fem a posteriori, en la reflexió que proposa una exposició on observem aquests solitaris desconeguts com uns iguals que obeïen a altres paràmetres, diferents dels nostres.