«Has sigut una absoluta decepció», va etzibar Jordi Cruz a Patricia Conde a ‘Masterchef’. I tots els fills o filles, de 10, 30 o 70 anys, van sentir els seus pares dictant la sentència fatídica. ¿També els de 44? No serveixes, no ets prou bo, mai ho seràs... una decepció. No és la primera vegada que ‘Masterchef’ mostra als concursants un tracte més que discutible. ‘Mostrar’, és important la utilització d’aquest verb. Perquè cada pla del programa és fruit d’una elecció, també la bronca a una persona que es mostra (de nou el verb) esgotada, desorientada i apàtica. Els teleespectadors no saben el que passa rere les càmeres, només accedeixen al muntatge final. I aquesta és l’única veritat tangible que queda d’un programa de la televisió pública: la humiliació a una concursant desbordada. «Perquè no hi ha salut sense salut mental», proclamava una campanya recent firmada per ‘Objetivo RTVE’. Quina decepció.
Llimona & vinagre | Article d’Emma Riverola Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.