El test de Bechdel, aparegut per primer cop a una tira de còmic d’Alison Bechdel l’any 1985, és un mètode simple i eficaç que permet avaluar el masclisme en productes culturals. Consisteix a veure si 1) a l’obra hi figuren, almenys, dues dones; 2) que parlin entre elles; 3) i que ho facin sobre alguna cosa que no sigui un home. S’assenyala així la importància no només de la presència, que és un primer pas indispensable, sinó també de la profunditat i l’autonomia. Només un 49,6% de les 1200 pel·lícules més populars en àmbit internacional entre 1980 i 2019 passaven el test, segons un estudi del diari científic 'Psychology of Popular Media'.
Article de Maria Rovira Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
"Es busca barrufeta riallera a l’estudi"
El test de Bechdel s’ha aplicat a pel·lícules, llibres, obres de teatre, videojocs, còmics... i hauria d’aplicar-se als programes de ràdio, especialment els dels mitjans públics

microfono
Temes:
El més llegit
- La venda de pisos ocupats prolifera a Barcelona i alimenta un ‘negoci’ paral·lel de desocupacions pagades
- Els treballadors podran avançar tres anys la jubilació parcial a partir de demà
- José Elías ho deixa clar: en què invertir per tenir rendibilitat sense riscos
- Marc Márquez demostra el seu enorme poder als EUA
- Novetats en la Renda 2024: pagament per bizum, deducció per lloguer i millora per als donatius