Aquest Congrés dels Diputats de la catorzena legislatura té una mica de raval, de lloc extrem, de cenacle tavernari d’idees de poca importància, de conciliàbul de diletants aficionats a la bronca, més de populatxo que de representants del poble, que albira més enllà dels lleons de Ponzano un espectacle impropi de ses senyories, entretinguts en la baralla i l’enrenou. L’opció fàcil és anomenar-ho circ, tot i que per circ guardem en la memòria els anys feliços de la infància, les humorades del pallasso trist i el coratge del domador. Si circ l’anomenem, tot i que de manera impròpia, Meritxell Batet (Barcelona, 49 anys) és la mestra de cerimònies, la cap d’aquesta carpa d’una sola pista on, d’acord amb l’espectacle de l’últim mes, no abunden els pallassos, perquè de gràcia no en fan, i proliferen les feres, de les quals s’espera que arribin domesticades quan toca el seu número i de les quals mai ha de fiar-se el domador.