L’absurda Puríssima

¿Què pinta un dia festiu el 8 de desembre quan ja ho és el dia 6, Dia de la Constitució? ¿Quina necessitat havia de celebrar dos dies festius a les portes de Nadal, i en canvi deixar uns quants mesos de la resta de l’any desguarnits i sense festes? Per entendre aquesta anomalia, s’ha d’entrar al túnel del temps. El primer miracle és històric: el 7 de desembre, però de 1585, els terços espanyols, en una situació desesperada, acorralats a l’illa de Bommel durant la guerra dels Vuitanta Anys, es van trobar de casualitat una taula flamenca amb la imatge de la Immaculada Concepció, van improvisar un altar, li van resar durant tota la nit, i l’endemà, dia 8, un excepcional i brusc canvi de temps va gelar les aigües, els terços van poder atacar l’enemic i alçar-se amb una èpica victòria, o almenys això explica la llegenda. A partir d’aquest moment, la Immaculada Concepció va ser proclamada patrona dels terços de Flandes: poc després es convertiria també en patrona d’Espanya, a més de ser-ho també de la infanteria de l’Exèrcit. Posteriorment, el 8 de desembre de 1854 l’Església catòlica va proclamar com a dogma de fe el miracle de la Concepció Immaculada. És, doncs, una data en la qual convergeixen els interessos de dues institucions tan fortes com l’Església i l’Exèrcit. Tanmateix, la consolidació del 8 de desembre com a dia festiu es va produir paradoxalment en els primers compassos de la democràcia. Pocs dies després d’aprovar la Constitució, el Govern d’Adolfo Suárez va tancar el 3 de gener de 1979 un gran acord amb l’Església en el qual, a més d’enfortir els seus privilegis i acceptar que estigués exempta de pagar impostos, va acordar que fossin festius tots els diumenges i uns dies festius religiosos «de comú acord», entre els quals hi havia aquest dia de la Immaculada Concepció. Curiosament, el primer president que va intentar carregar-se la festa va ser Mariano Rajoy (per raons de pura productivitat), però ràpidament la Conferència Episcopal el va bloquejar. Curiosament, una festa eminentment religiosa ha sobreviscut a la mateixa Constitució Espanyola, on queda clar que «cap confessió tindrà caràcter estatal», un principi essencial que tanmateix queda esquerdat pel pervers redactat que ve a continuació: «Els poders públics tindran en compte les creences religioses de la societat espanyola i mantindran les consegüents relacions de cooperació amb l’Església catòlica i les altres confessions». És aquesta profunda contradicció, entre el caràcter aconfessional de l’Estat i alhora el seu arrelament en una tradició catòlica de la qual no pot escapar, cosa que explica aquesta festivitat folklòrica del 8 de desembre, que arriba a inutilitzar una setmana sencera com la d’aquest 2022, i condiciona absurdament el calendari anual de dies festius. La festa de la Immaculada és especialment artificial, perquè a diferència del dia de Nadal o de Reis, igualment d’origen religiós, no té cap arrelament social ni cap fervor devot que la justifiqui, com sí que passa per exemple per Setmana Santa. Curiosament, els dos últims bastions que es resisteixen a canviar aquesta data són l’Església catòlica i el sector turístic, que el té assenyalat en vermell com un dels grans moments de l’any per facturar. Tampoc deixa de ser curiós que l’últim Govern que va intentar almenys desplaçar la data fos del PP i la coalició més d’esquerres de la història (PSOE-Podem) ni tan sols ho hagi intentat. Prova irrefutable que, malgrat la seva absurditat, la festa del 8 de desembre sobreviurà probablement altres tants segles.

L’absurda Puríssima

Ni el Govern més d’esquerres de la història ha pogut moure aquest dia festiu injustificable, que reflecteix una profunda anomalia: un Estat que es proclama aconfessional continua permetent que l’Església catòlica mantingui el seu poder i privilegis

El més llegit