El 2004 Joseph Nye, al seu llibre ‘Soft Power: The Means to Success in World Politics’, definia el poder tou com la capacitat d’influir en les preferències d’altres actors a través de la cooptació i l’atracció en lloc de mitjançant la força o l’amenaça de la força. Així, plantejava que totes les grans potències tenen un poder tou que deriva de tres tipus de recursos: la cultura, els valors polítics i la política exterior.
Article de Ruth Ferrero-Turrión Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Cònsols honoraris: una peça més del poder tou rus
Des de l’arribada al poder de Putin, Rússia ha anat construint estratègies de poder tou que operen amb una estratègia que busca la màxima eficàcia amb el mínim cost
Temes: