La primera vegada que topes amb una merda de vaca s’enfonsa aquella teoria sobre que la mida no importa. En altres àmbits es podrà discutir, però en qüestió d’excrements és dogma de fe i paraula de Jesulín: impressionant. Suposo que seria aquest impacte emocional el que va impulsar una dona a demanar ajuda als serveis municipals de neteja de Ribadesella, poc després que alguns animals deixessin davant casa seva regals d’aquests que no llueixen a cap saló. Però aquesta insòlita petició d’auxili d’una urbanita, de visita a l’Espanya rural, no és un cas aïllat. Hi ha les queixes pels galls –n’hi ha hagut, fins i tot, algun judici–, les pudors, els campanars, o per què aquestes mateixes vaques, que caguen de manera immisericordiosa quan els ve la urgència, porten esquellots que fan soroll. Potser per això l’ajuntament va decidir fa un any instal·lar cartells en què es podia llegir: «Atenció, poble asturià. Vostè hi accedeix assumint-ne els riscos: aquí tenim campanars que sonen regularment, galls que canten d’hora, ramats que viuen a prop, tractors propietat d’agricultors que treballen per alimentar-lo i camins asfaltats, no autopistes; conductor, circuli amb precaució».