Una empresa pot pagar el que cregui oportú als seus proveïdors. El mercat és lliure. L’emissió de factures per serveis que no s’han prestat ja pot considerar-se un frau, com a mínim fiscal, ja que pot ocultar pagaments amb una altra finalitat. Quan en un costat d’aquestes contractacions –ja qualificades com a fraudulentes per Hisenda– hi ha empreses adjudicatàries de concessions públiques i en l’altre persones i empreses vinculades a les campanyes electorals d’una formació política, llavors la cosa es comença a complicar. El gran Jesús G. Albalat ha esmicolat a EL PERIÓDICO tres informes conjunts dels Mossos i la Guàrdia Civil –aquí ningú podrà parlar de ‘law fare’ –en què en un costat hi ha empreses destacades de l’Ibex (Telefónica, Indra, Gas Natural, T-Systems) i en l’altre la productora Triacom i els seus pagaments a les empreses de David Madí, el que fos mà dreta d’Artur Mas a la campanya electoral del 2010, just en les albors del procés. El nucli de l’assumpte són els contractes del Centre de Telecomunicacions de la Generalitat (CTTI) que va adjudicar a Telefónica (640 milions), T-Systems (420 milions) i Indra (44 milions) i els pagaments d’aquestes companyies a l’entramat que les policies vinculen amb el finançament de CDC (Telefónica 2,9 milions, T-Systems 735.000 euros i Indra 203.000). Estem davant una investigació sota tutela judicial. No se n’ha de pressuposar res més que l’evident: hi ha una amalgama de relacions que poden acabar resultant lícites o il·lícites. Els tribunals dictaminaran.