A la cuina, no tinc imaginació; soc de sota, cavall i rei. En canvi, el meu amic José Luis és capaç d’improvisar un dinar deliciós amb retalls de frigorífic. En una ocasió, se li va ocórrer llançar una punta de sobrassada al risotto, i vam acabar llepant fins i tot el mànec de la forquilla. Penso en això mentre miro de cuinar un text decent amb les sobres de la setmana. ¿Escriure de Marlaska i Melilla? Ni parlar-ne, necessitaria la pàgina sencera. Del galliner en el Congrés ja en vaig parlar. Estaria bé abordar com Alemanya ha salvat Espanya en el Mundial de Qatar, i vincular aquest rescat a la reforma del pacte fiscal europeu. Però aquí no en rasco gaire. Sobre aquest tema, només em passa pel cap un disbarat, la frase que va pronunciar el lateral esquerre anglès Stuart Pearce quan estava passant una mala ratxa: «I can see the carrot at the end of the tunnel» (puc veure la pastanaga al final del túnel). En el fons, darrere d’aquesta pífia, de l’embolic amb dues frases fetes, s’hi amaga un llampec d’intel·ligència, gairebé un tractat de filosofia.