Divendres passat, 25-N, dia de l’erradicació de la violència contra les dones, una classe de primer de Batxillerat de l’escola La Salle de Palma va aprendre unes quantes coses sobre el comportament humà en forma de turba, quan va voler deixar penjada una bandera espanyola a l’aula, contravenint de manera expressa les condicions imposades pel centre. Que escull víctimes a les quals considera fàcilment doblegables, com una professora de català, i a més, que no sempre se surt amb la seva. En el seu paper d’adolescents, els alumnes van voler explorar els límits de les normes i llavors van rebre un tercer aprenentatge: ignorar-les porta conseqüències, així que van ser expulsats durant un parell d’hores. En lloc de donar les gràcies per una lliçó de vida molt oportuna si tenen planejat participar d’una societat civilitzada, alguns pares escandalitzats van fer pinya amb els seus fills perquè els aixequessin el lleu càstig. Dic alguns, perquè, per pura estadística, és impossible tant que les trenta persones que agitadament comparteixen un curs siguin totes amants del futbol i a més fanàtiques de la selecció espanyola, com que la totalitat de les seves famílies considerin que l’autoritat en una escola emana del que diguin els menors d’edat. Aquests pares irritats per una sanció disciplinària de les milers que es posen diàriament a les escoles d’aquest país van formar un altre tumult en la pitjor companyia, la de la ultradreta violenta, grollera i mandrosa, que només sap pescar en aigua tèrbola. La fiscalia haurà d’analitzar si les amenaces, els insults i l’assenyalament a la docent que va fer la seva feina, una valenta que dilluns va tornar al seu lloc, per part de persones concretes constitueixen un delicte. Impagable l’exemple d’aquests progenitors per formar ciutadans capritxosos i egocèntrics, convençuts que la seva voluntat és la llei. Encoratjant la sedició.