Als europeistes ens agrada defensar les institucions de la Unió, fins i tot en els moments més difícils, però també hem de reconèixer que de vegades l’Eurocambra s’utilitza com a mer altaveu per a les disputes polítiques internes dels estats membre. És el que van intentar fer aquesta setmana els grups independentistes amb l’assumpte del ‘Catalangate’, el presumpte espionatge massiu del qual van ser víctimes per part del CNI. La cambra europea va crear una comissió per saber què havia passat amb l’espionatge a mòbils a Espanya mitjançant el programa Pegasus, del qual també el Govern de Pedro Sánchez va denunciar haver sigut víctima, tot i que sense assenyalar ningú, si bé recauen totes les sospites sobre el Marroc. Es va convidar a parlar la directora del CNI, Esperanza Casteleiro, perquè els eurodiputats d’ERC i Junts li fessin preguntes que, sabien, ella no podia respondre perquè la llei de secrets oficials només permet fer-ho en la comissió específica que hi ha al Congrés, i en la qual Gabriel Rufián participa, però en cap altre lloc més. Res que no facin els altres països europeus amb els seus serveis d’intel·ligència, però es tractava de fer merder.