La celebració de la fase final de la Copa del Món de Futbol a Qatar continua aixecant polseguera. No hi ha dia sense informacions lligades a la inoportunitat que el principal esdeveniment futbolístic del món i el segon campionat en rellevància després d’uns Jocs Olímpics se celebri en un país que no respecta els drets humans, persegueix la llibertat sexual o retalla sistemàticament els drets de les dones. Tampoc hi ha treva a les xarxes socials. Mentre vostè llegeix això, algú en algun lloc del planeta armat amb un telèfon mòbil està redactant un tuit sobre els drets LGTBIQ+ al país amfitrió o sobre la quantitat de treballadors que han mort en la construcció dels vuit estadis que acullen els partits dels combinats nacionals. Entre les milers de reaccions en contra de la designació de Qatar es colen revelacions que ja amb prou feines inquieten l’audiència i que relacionen l’elecció del país amb suborns, pagaments milionaris investigats pels fiscals dels EUA i el tuf a putrefacció a què ens té acostumats la FIFA. Res que hagi de preocupar els organitzadors de cara a les reaccions de l’aficionat, que tolera aquestes corrupteles i les passa a un segon o tercer pla entre gol i gol de Messi o Cristiano.