Una de les anàlisis més habituals entre els comentaristes del Mundial és diversificar les característiques dels àrbitres entre dues opcions: els de ‘la vella escola’ i els més proclius a seguir les noves directrius de la FIFA. Es refereixen, especialment, al temps afegit a les dues parts. En molts dels partits disputats fins ara, hem vist com sumaven tants minuts al temps reglamentari que l’extra s’arribava a assemblar a la primera meitat d’una pròrroga encoberta. Però també hi ha hagut partits ‘normals’, és a dir que no han excedit dels cinc minuts suplementaris, tot i que cinc ja són molt en relació amb el que estàvem habituats.