La vida es fa insuportable sense protestar. La vida, d’altra banda, sempre és, en algun dels seus vessants, una merda, així que no es pot viure, ni s’ha de viure, sense queixes. Tenen la forma d’un plaer tossut i salvatge. Quan una situació et porta a l’afartament, la protesta és la teva salvació. Respires per ella. Ni quan sembla que ja no existeix ni en la imaginació de la gent, com la xinesa, la iraniana i la russa, deixa d’afluixar com a llampec, o miracle. Sense retrets el món es tornaria un lloc plàcid, dolç, inhabitable. Jo em sentiria estrany si des del matí la meva filla no recités «tinc son», «aquesta roba no», «el kiwi em pica».