Si els jugadors de les seleccions al Mundial de Qatar tenen por d’una targeta groga per lluir un braçal de l’arc de Sant Martí, imaginem ara el temor de les dones iranianes que surten al carrer sense vel, en afront directe al govern teòcrata dels aiatol·làs. A diferència dels estadis de l’emirat, les protestes als carrers de Teheran, Mashhad o Isfahan es tanquen amb violència per part dels guardians de la revolució, continuen amb tortures i violacions a les presons i en més d’un centenar de casos amb la mort. Però les dones continuen sortint al carrer, somien amb una democràcia secular o potser només a aconseguir una obertura del règim que els permeti viure en igualtat amb els homes. Molts d’ells recolzen aquesta rebel·lió silenciosa, com els jugadors de la selecció de l’Iran que es van negar a cantar l’himne.