Els ha vist tots. Des del primer, que es va saldar amb la derrota patètica de l’equip de Qatar i la deserció de la seva afició a mig partit. Quina bírria de compromís i quin desfet d’estadi mig buit. Sí, no s’ha perdut ni un sol partit d’aquest Mundial de la vergonya. El futbol és futbol, es diu. I mira de no aixecar la mirada del terreny de joc. La mirada metafòrica, s’entén. Ell ja es va lamentar i va protestar a qui volgués sentir-lo sobre la designació. Que el món del futbol fa pudor, ho sap molt bé. Una altra cosa és convertir el Mundial, la gran festa, el Nadal dels fanàtics, en aquesta orgia dels mercaders. I sense fill de déu per expulsar-los. Maradona, tu que ets al cel, hauries pogut donar algun cop de ‘maneta’, que n’ets un expert.
Entendre-hi més
Els mercaders del temple
Aquesta setmana, l’escriptora Emma Riverola es cola entre els dubtes i contradiccions d’un fanàtic de la pilota
El més llegit
- Tenir 13 anys i aparèixer (o no) en els rànquings de guapes de la teva classe: «Donen molta inseguretat, de vegades acabes plorant al lavabo»
- El gran aconseguidor de la trama no tenia límits
- "Ens deixen a l’estacada 16 mesos"
- Protecció Civil activa l’alerta per pluges intenses al Pirineu, Terres de l’Ebre, Lleida i la Catalunya central
- El Rei carrega contra les «identitats excloents» i els «extremismes» des de Montserrat