Trobar un rival a l’altura de Pablo Iglesias per disputar-li el lideratge del campionat mundial d’egos no seria una tasca fàcil. La seva resurrecció política en els últims mesos, en què ha actuat com una mena de portaveu plenipotenciari de Podem, confirma la teoria que el descens de la cimera pot ser més difícil que la pròpia escalada. Els bons alpinistes en saben molt, d’això. Però resultaria absurd –«miserable i estúpid», per utilitzar les seves pròpies paraules– negar-li el talent i la capacitat d’anàlisi que el van catapultar després del 15-M com un nou i potent referent de l’esquerra. I també, per a molts, com l’enemic a batre. O, més ben dit, a abatre, com si es tractés d’una peça de caça, perquè així es fa la turbopolítica d’avui, a escopetades.