Abans, quan vèiem la televisió i fèiem zàping, tots havíem caigut alguna vegada en el «programa dels bessons». No sabíem com es deien, però ens atrapaven: dos germans ajudant algú a reformar una casa per vendre-la. Ens havíem entrenat veient ‘La casa dels famosos’, de Julià Peiró, i ‘El convidat’ d’Albert Om, i ens atreien per un instint humà: saber com fan el niu els altres, però també perquè ens convertíem en ‘voyeurs’ i criticàvem el mal gust d’aquells desconeguts. Ara el zàping significa estudiar l’oferta infinita de les plataformes digitals. És llavors quan descobrim que l’arquitectura i l’interiorisme són el reclam de desenes de programes que exploten el mateix tema: com renovar casa teva, les millors mansions del món, les cases més petites, el dúplex més car de Manhattan... Som al territori falsejat dels ‘reality shows’, però ho mirem des del sofà com una ficció, ja que sabem que la realitat del mercat immobiliari és més salvatge, amb lloguers impossibles, la pressió dels pisos turístics i els desnonaments diaris.