Diuen que la distància és l’oblit, jo què sé, no me’n recordo, el que és segur és que la distància és la distorsió. Gràcies a la distància que separa Espanya de Waterloo, hi ha bastants catalans que han oblidat al Vivales, però el més curiós és que hi ha llacistes que el tenen per un líder. Això és la distorsió de la distància. Vist a més de mil quilòmetres, qualsevol pelacanyes sembla un estadista, sobretot si no té altra ocupació que rebre de tant en tant a un parell de negrets que li expliquen al papà blanc les cuites que pateixen a la seva regió. Els pobres africans que a vegades són agraciats amb una visita al bwana Vivales i corren a fer-se una foto amb ell, deuen pensar que entre oprimits s’entendran. Fins que veuen el casalot de la Casa de la Republiqueta, recorden com viuen ells i llavors s’adonen que, com diria Orwell, tots els oprimits són iguals, però alguns són més iguals que d’altres.
Avantatges de la distància Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Un quadre al revés penjat a Waterloo
No és que el Vivales gaudeixi actualment de gaire prestigi, però amb la seva tornada s’arrisca a perdre el poc que li queda
El més llegit
- L’ajuda de 115 euros al mes que ja pots demanar a la Seguretat Social
- Avís de la Policia Nacional quan arribis a casa: «Si els veus, no toquis res»
- Les pluges a Catalunya deixen els pantans per sobre del 18%
- "No em deixava treballar i controlava tots els tiquets"
- El somni olímpic frustrat pel franquisme