El futbol és l’única religió que no té ateus. Ho va deixar anar Eduardo Galeano mentre continuava denunciant el que mostraven les venes obertes de l’Amèrica Llatina. Els mateixos circuits pels quals transcorre una passió tan irrefrenable pel futbol com la que ell va sentir des de petit. Aquella que el va portar a admetre que una melancolia irremeiable se li instal·lava en l’ànim en dos moments concrets: després de fer l’amor i al final d’un partit.