Brussel·les empobreix la UE

La Unió Europea (UE) va cap a la recessió i les famílies s’empobreixen a causa de la resistència de la Comissió Europea des de fa més d’un any a reformar el sistema de preus de l’electricitat, a desacoblar el preu de la llum del gas i a evitar preus desorbitats del gas. La Comissió Europea oculta la seva responsabilitat sota el paraigua excusa per a tot de la guerra a Ucraïna. Però l’escalada de la llum va començar a principis de l’estiu del 2021, vuit mesos abans de la invasió russa. Els subsidis massius per esmorteir el sobrecost energètic mobilitzats per Alemanya, el país més oposat a la reforma energètica, agreugen les fractures internes de la UE i reobren ferides mal curades de la nefasta dècada d’austeritat, ja que els altres estats no tenen la capacitat pressupostària per protegir les seves famílies i la supervivència de les seves empreses en la mateixa proporció. L’escalada de la llum va ser impulsada pel tret del cost del gas; el disfuncional sistema de càlcul del preu majorista de l’electricitat a la UE, en què el gas acaba fixant el preu malgrat la seva aportació marginal, i l’especulació financera al mercat gasista TTF de referència europeu, mal regulat i més mal supervisat i en el qual el volum del gas dels contractes negociats és 100 vegades superior al gas físic que realment se subministra. L’encariment de la llum, que s’ha traslladat a tots els sectors, ha sigut el principal motor de la inflació i de l’alça dels tipus d’interès pel Banc Central Europeu (BCE). La inflació anual de l’eurozona es va situar en el 10,6% a l’octubre (11,5% a la UE), a causa de l’augment del 41,5% dels preus energètics, segons indica Eurostat. El BCE ha apujat els tipus d’interès al 2%, fet que ha portat l’Euribor al 2,85% i ha disparat el cost de les hipoteques. Inflació desbocada Espanya i França són els països amb menys inflació (7,3% i 7,1%), perquè Espanya aplica un límit al preu del gas en el càlcul de la llum gràcies a l’excepció ibèrica arrencada amb fòrceps a la Comissió Europea i perquè França manté uns preus minoristes baixos de la llum gràcies a l’escut tarifari i al fet que l’empresa elèctrica EDF és pública. Amb un any de retard, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va anunciar el 29 d’agost una reforma del sistema de preus elèctrics. Però tres mesos més tard la reforma continua sense concretar-se, no s’ha desacoblat el preu de la llum del gas, la proposta de compra col·lectiva del gas es limita al 15% del total i el límit al preu del gas en 275 euros el megawatt/ hora (MW h) –més del doble del preu actual al mercat TTF– hauria sigut inaplicable fins i tot quan va superar els 340 euros/MW h a l’agost pels seus restrictius requisits. Ni tan sols s’ha intentat un mecanisme temporal per calcular el preu majorista de la llum partint dels costos horaris reals de producció segons la seva font, i no que el preu el fixi la unitat més cara que acaba de cobrir la demanda. Tampoc s’ha intentat modular l’impacte del gas en el preu de la llum partint del percentatge de la seva contribució real a la producció elèctrica a cada franja horària. El gas contribueix de mitjana només al 18% de la producció de la llum a la UE i a Espanya es limita al 15%. Els retards de la Comissió Europea i la seva proposta inaplicable de límit al gas han encarit en dues setmanes el seu preu el 25% al mercat de referència europeu TTF i és 7,5 vegades superior al del 25 de novembre del 2019, abans de la crisi de la pandèmia. El preu del gas al TTF europeu és, a més, sis vegades més car que el de referència als EUA. Retard de les reformes El retard en les reformes ha generat un cost astronòmic als estats de la UE a l’haver d’esmorteir l’impacte d’uns preus energètics desorbitats, amb el consegüent augment del dèficit i el deute públic i la minva de fons disponibles per a inversions i serveis públics. Des del setembre del 2021 a l’octubre del 2022, els estats de la UE han mobilitzat 573.000 milions de fons públics per mitigar aquest impacte en les famílies i les empreses, mitjançant subsidis i reduccions de tributs, detalla un estudi del centre Bruegel. Gairebé la meitat d’aquesta xifra correspon a Alemanya, amb 264.200 milions, equivalents al 7,4% del seu producte interior brut (PIB). Els altres països no poden competir amb Alemanya i les seves famílies i empreses queden menys protegides: Espanya ha mobilitzat 38.500 milions (3,2% del PIB); França, 71.600 milions (2,9% del PIB), i Itàlia, 62.500 milions (3,5% del PIB).

El més llegit