25-N: el negacionisme es frega les mans

Fa dies que el negacionisme està molt content arran del que ha passat amb la llei del ‘només sí és sí’. Es fregava les mans a cada revisió de penes. És la seva munició real davant aquells titulars inventats sobre que s’havia de firmar un contracte sexual o que la llei afectava la presumpció d’innocència de l’home. El mateix va passar i passa amb la llei de violència de gènere. El 2004 va passar pel Tribunal Constitucional (que la va avalar), però encara ara en manipulen la base jurídica. Amb la ultradreta ja organitzada, van tenir el suport per demanar-ne la derogació. El masclisme agafa crispetes amb la llei del ‘només sí és sí’, sense importar-li les víctimes, tot i que no perd temps per instrumentalitzar-les. S’apunten aquesta esquerda com una victòria. Avancen amb més rapidesa. Ja partien d’una bona posició de sortida. El masclisme està més organitzat que el feminisme. Fa segles que van avançats i les seves diferències mai suposen enfrontaments. Van units, malgrat les seves discrepàncies, per anar contra les dones. El supremacisme masculí creix amb la societat civil o associativa i partits polítics. A Espanya van prendre com a inspiració les organitzacions del moviment dels drets de l’home als EUA, als anys setanta. Les xarxes socials amplien els seus discursos, que ressonen a Twitter, Forocoches i més. Entre d’altres, els incels, els «cèlibes involuntaris» per la nostra culpa. No són un grup de pirats; estan convençuts i són darrere d’atemptats com l’atropellament massiu al centre de Toronto mentre veneren el seu líder, Elliot Rodger, que va matar sis persones a Califòrnia per eliminar les «dones més calentes», les que «sempre he volgut tenir però no he tingut maig», va dir. Tenen la seva categoria d’homes, des de l’omega fins al sigma, el superhome. Cataloguen les dones com a genèticament «inferiors, manipuladores i estúpides» i ens deshumanitzen perquè «el sexe és una cosa que deuen als homes». No passa només fora. Són aquí. Carla Vall, advocada defensora de la pintora Paula Bonet, deia en una entrevista com el discurs del seu assetjador corresponia al dels ‘incels’. També tenim les associacions d’homes ‘afectats’ pels drets de les dones, que neguen la violència de gènere i la llei del 2004 juntament amb equips d’advocats especialitzats. Convido a visitar el web de Projusticia o Stopfeminazis, que es dediquen, a més, a assenyalar amb les seves pancartes dones que denuncien aquesta violència a les sortides dels jutjats. Després hi ha les organitzacions de ‘lobbies’ antigènere, recolzades per polítics. El moviment antiavortista ha multiplicat per quatre el seu finançament en 10 anys als EUA i en altres països. S’instal·len dins dels parlaments, com l’europeu, cas de One of Us o l’Agenda Europe. Aquí ens sonen Hazte Oír, Citizen Go o iniciatives educatives com és el cas de l’ISSEP de la neboda de Marine Le Pen, a Lió i a Madrid, segons Felipe González Santos, de la Universitat de la City de Londres. També Abogados Cristianos, que, com reconeix aquest investigador, denuncien activistes dels drets de les dones per acovardir. La batalla pel relat la desenvolupen amb notícies falses, desinformació, exageracions i el seu vocabulari propi. Fa dies, Macarena Olona, exdirigent de Vox, va anunciar que liderarà un ‘lobby’ contra la «ideologia de gènere». Atenció al que vindrà. Tot això aquí, alhora que tenim l’anul·lació total dels drets de les dones i nenes a l’Afganistan, drets paralitzats en plena guerra d’Ucraïna, Rússia sense llei de violència de gènere, Turquia fora del Conveni d’Istanbul, dones iranianes davant el vel i el règim, Polònia en plena ofensiva antiavortament, Etiòpia i la violència sexual, l’augment del tràfic de dones i nenes per ser explotades en la prostitució... i milers d’injustícies al món que donarien per a mil articles. Que tot passi alhora no és coincidència. Aquest negacionisme és el resultat d’una estructura finançada, organitzada i recolzada civilment i políticament, per qüestionar i eliminar drets. És més 25-N que mai perquè la violència no cessa. Ens maten, ens violen i ens amenacen. S’han de blindar drets. No podem cometre ni un error. La violència i la reacció augmenten. Tinguem clar que ara, amb més força, van contra nosaltres. Tant de bo la societat hi estigui a l’altura.

25-N: el negacionisme es frega les mans

El masclisme està més organitzat que el feminisme. Fa segles que van avançats i les seves diferències mai suposen enfrontaments. Van units per anar contra les dones

El més llegit