Si per alguna cosa trobem a faltar Twitter és per comentaris com el que compara Ciutadans amb els personatges de la pel·lícula ‘Los otros’, d’Alejandro Amenábar. Els qui l’han vist entenen el símil amb un cert estremiment, i els que no, agrairan que em resisteixi a esguerrar-la. El partit taronja va cap a la Refundació Liberal capitanejat per Inés Arrimadas, una vegada, estrella fulgurant de la política nacional; avui, la cap que corre en direcció contrària a la desbandada de molts dels seus, fent com si no els veiés. Si ens atenim als resultats de la formació a les últimes eleccions catalanes, castellanolleoneses i andaluses, la Refundació Liberal enviarà el gruix dels seus votants al PP, d’on potser mai haurien d’haver sortit. Però, abans, la carismàtica política que es menjava qualsevol oponent als col·loquis de la tele haurà d’erigir-se en candidata dels seus, que avui li qüestionen l’hiperlideratge i demà li poden ensenyar la porta. No serà la primera líder d’aquestes sigles que s’enfonsa com un suflé, verbigràcia el fundador Albert Rivera. ¿Què passarà amb els nous perfils que qüestionaven la vella política, amb els flamants moviments que amenaçaven el bipartidisme? A dreta i esquerra estan sent víctimes dels seus propis egos.
Llimona & vinagre Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Inés Arrimadas, manifestant a Waterloo i fan de Maluma | Llimona & vinagre, per Pilar Garcés
La carismàtica política que es menjava qualsevol oponent als col·loquis de la tele s’haurà d’erigir en candidata dels seus, que avui li qüestionen l’hiperlideratge

Temes:
El més llegit
- Fernando Simón demana preparar-se per al pitjor: "Cada vegada seran més freqüents"
- Sanció de quatre anys sense sou ni feina al policia de Badalona que va robar sobres de pernil de 25 euros en un Mercadona
- Jordi Vilà obre un restaurant en un hotel de luxe de la Costa Brava
- El nutricionista Pablo Ojeda desvela la fórmula per acabar amb la inflor abdominal: "Importa més del que creus"
- Els embassaments catalans arriben al 80%: sense aigua regenerada ni dessalinitzada haurien estat buits un any i mig