A Irene Montero li han fet el clàssic «¿i tu, amb qui t’has embolicat?». Clàssic perquè, tristament, no és res nou per a moltes dones que veuen qüestionada la seva posició, sigui quina sigui. Això no va ni amb el càrrec, quasi. Qualsevol dona en qualsevol posició professional considerada fins fa poc d’ús exclusiu masculí pot trobar-se en aquesta situació, si no s’hi ha trobat ja. El vergonyós espectacle del Congrés d’aquesta setmana m’ha recordat una vella trobada amb unes amigues, quan una va etzibar a una altra una fórmula similar al «i tu, ¿amb qui t’has embolicat?» mentre explicava un progrés professional. L’escena va ser feridora i sorprenent fins al punt que cap de nosaltres va saber com reaccionar. Es va fer el silenci i la sessió es va acabar pocs minuts després. Malament, per descomptat. Una emprenyada, l’altra potser preguntant-se si n’hi havia per tant i la resta, desconcertades. Fa uns anys d’això i ara recordant-ho descobreixo que ni tan sols nosaltres sabíem entendre el mal que ens fèiem posant per davant aquesta eterna sospita.