Està permès somiar

N’hi ha hagut prou amb un partit (i quin partit) per saber que el seleccionador no anava de farol quan avisava que aquest equip va de debò, que saben el que fan, que han vingut a Qatar a per totes i que no es conformaran amb un resultat curt per amarrar el partit. El 7-0 ha tancat els minidebats que planaven sobre algunes decisions del seleccionador. Per exemple, que com es deixava a Espanya els màxims golejadors del campionat local. Doncs 7 gols com 7 sols per començar. Que com es deixava Sergio Ramos a casa tenint uns centrals tan tovets com els que porta. I torna a col·locar Rodri al costat de Laporte per consolidar el centre de la defensa. Què dir de Gavi, aquesta criatura que va guanyar l’MVP del partit com a jugador més jove que debuta en un Mundial amb Espanya i que quan Laporte va rebre una entrada forta de Waston es va recórrer el camp per censurar la seva conducta al jugador de Costa Rica, com si portés 100 partits amb la selecció. Quin caràcter i quina personalitat per un noi de 18 anys. Aquest que era una «frivolitat del seleccionador». En la concentració d’Espanya tot són somriures però no hi ha lloc per a l’autocomplaença. Parlant amb els futbolistes, crida l’atenció que tots posen l’accent en el seleccionador i en l’ajuda que cada un individualment rep de l’asturià. M’ho explicava Unai Simón en una entrevista per a Movistar +. «Em va sorprendre molt quan em va trucar la primera vegada. Em va fer veure coses de mi que ni jo mateix sabia que tenia». I coses com aquesta o semblants en tots els que desfilen davant la premsa. Asensio sembla un altre: «Estic molt còmode amb el que em demana Luis Enrique. Soc feliç i tinc molta il·lusió pel que he passat i per com és aquest grup». Això últim és el quid de la qüestió. Veure Espanya a l’estadi Al-Thumama va ser com veure un grup de nois fent un rondo infinit amb destí a porta. Vindran corbes i mals moments. Alemanya, exigida com està, serà un altra classe de rival. Però l’important és el que un proposa, i això, amb aquest grup de joves famolencs i talentosos, guiats per Lucho, amb la confiança i seguretat que tenen en ells mateixos, ens permet somiar. Que no és poc.

El més llegit