Pocs mesos abans de la seva mort, John F. Kennedy va dir que era berlinès. No ho era, és clar, sinó que era de Brookline, Massachusetts, però aquell matí de juny de 1963, al balcó del Rathaus Schöneberg, l’ajuntament del districte de Tempelhof, el president dels Estats Units va pronunciar una d’aquelles frases que s’inscriuen en bronze en el decurs de la història: «Ich bin ein Berliner». No ho era, és clar, però va voler proclamar, just davant del mur, que assumia la ciutadania de la ciutat simbòlica i, amb ell, tot el món occidental es convertia en defensor de la democràcia parlamentària davant la dictadura soviètica. Més o menys va ser així i ara la plaça en la qual va dir aquestes paraules ja no es diu com abans, sinó que té el nom de Kennedy. Deuria ser el primer en pronunciar una adhesió com aquella, l’assumpció d’una nova identitat que es convertia en missatge polític.