Vaig tenir de petit un professor de matemàtiques que ho deia gairebé tot amb els ulls. Per la manera de mirar-te, sabies si havies fet bé els deures o no. No renyava mai, no cridava mai, no castigava mai. Es limitava a observar-te de dalt a baix durant uns instants en què eres literalment radiografiat per aquelles pupil·les que brillaven en el fons dels seus ulls foscos com un pou. El professor es va morir, però jo he anat trobant la seva mirada aquí o allà, sempre jutjant-me, sempre infravalorant-me, sempre censurant la meva manera de ser o d’actuar.
A contrallum | Article de Juan José Millás Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Vagi-se’n vostè a la merda
De vegades, quan em miro al mirall, veig també en mi, no sense espant, aquesta mirada qualificadora
Temes:
El més llegit
- La venda a pes de 'caixes sorpresa' d'Amazon arriba al centre de Barcelona: "És com una loteria"
- Més de 250 professors universitaris exigeixen a la UB que investigui el cas Ramón Flecha
- Luis Enrique ignora Mbappé: «Soc soci culer, per això sempre em motiva jugar contra el Madrid»
- Catalunya, en alerta per fortes pluges: aquestes són les zones on més pot ploure
- Detingut per matar d’una punyalada un multireincident al Prat de Llobregat per una venjança