Aquest 2022 hem assistit, un altre cop, a una representació teatral de les cimeres del clima que ja ens sabem de memòria. Els primers dies ens ofereixen la coneguda –i molt justificada– indignació amb les fotografies de jets privats volant cap al lloc de reunió. Allà, en un enclavament turístic on bona part de les platges seran devorades al llarg de les pròximes dècades per un mar en ascens, s’han concentrat desenes de milers de persones. Això, que ja per si mateix constitueix un exercici d’insostenibilitat rampant, ha comptat amb moments del tot absurds, com quan l’aplicació mòbil de la COP27 va enviar al telèfon dels assistents la proposta d’excursions el mateix dia, amb avió, a Luxor i el Caire.
Article d’Andreu Escrivà Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
COP27, el fracàs del futur
No hi ha cap intenció que les emissions toquin sostre el 2025 i el 2030 suposin la meitat del volum del 2010, elements imprescindibles per mantenir viu l’objectiu de no superar un grau i mig d’escalfament

Temes:
El més llegit
- Jordi i Omar, les dues víctimes de l'incendi de Torrefeta: "Vam sortir a buscar-los, però era com estar a l'infern"
- Això és el que significa que els fills no facin cas als seus pares a la primera, segons el psicòleg Álvaro Bilbao
- El nen mort a Valls va estar tot el matí al cotxe mentre el pare treballava
- Telescopis de tot el món observen l’arribada d’un gegantí objecte interestel·lar al nostre Sistema Solar
- Mor Diogo Jota, el davanter del Liverpool, en un accident de trànsit