Fa més de vint anys vaig tenir una gossa que va demostrar una preferència clara per la poesia veneçolana. No tota la poesia. Li agradava, sobretot, l’obra de cert poeta que jo havia descobert a Caracas en un viatge recent, en què havia adquirit les seves primeres edicions, acuradament dedicades per l’autor. I vet aquí la curiositat: hi havia altres llibres a la lleixa, molts més a la prestatgeria, però la meva gossa va rosegar els set que tenia del mateix autor, amb destructiva voracitat. Els va deixar tan destruïts que els vaig haver de portar a un restaurador perquè els reparés, tot i que no van quedar com abans, és clar, i encara conserven les marques de les seves dents, afilades i diminutes. És l’únic cas de voracitat canina i literària que he conegut. Tot i que pot ser que fos un auguri. El poeta era Rafael Cadenas, el recent premi Cervantes. Potser la meva gossa intentava dir-me alguna cosa. Recordin el pop Paul, que pronosticava resultats al Mundial de Sud-àfrica. Si la meva gossa visqués, potser es faria famosa pronosticant qui seran els futurs Cervantes, o els premis Nobel de l’any que ve.